8 hores al dia.
5 dies a la setmana.
4 setmanes al mes.
11 mesos a l’any.
Això els afortunats. Si no tens sort, més.
Aquest és el temps dedicat incansablement a obtenir un salari a jornada completa.
Quin plaer quan arriba final de mes. No hi ha res com rebre una bona injecció al compte corrent. I si a sobre toca paga extra ja ni t’explico.
No és tan plaent analitzar la nòmina detalladament i comparar el net amb el brut.
Maleït IRPF.
Però bé, porta tant de temps entre nosaltres que ho acceptem i punt.
Cada mes, religiosament, encara que no te n’adonis, un suculent percentatge del teu salari desapareix.
Fot, però s’accepta. I es lluita perquè desaparegui tan poc com sigui possible.
Hi ha més coses.
L’estat necessita estar segur que t’ha tret tot allò que tocava i que no s’ha quedat curt (si només tingués la sospita que s’ha passat segur que no aniríem fent declaracions de la renda cada any).
Es veu que la declaració de la renda és complexa de nassos. No la domines en una tarda. Ni en una setmana. Ni en uns quants mesos.
Infinitat de caselles, possibilitats, fórmules, variacions, retencions, obligacions… I sancions.
Hi ha professionals que te la fan i la presenten per tu.
Per sort, està tot tan automatitzat que si no tens molt més que un sou li vas donant a següent següent i ja tens l’esborrany llest per presentar.
Et fan una radiografia econòmica de tot l’any i tu només hi has posat el número d’identitat!
Veus que tot més o menys quadra i si a sobre t’han de tornar diners la presentes sense dubtar-ho un instant.
I llavors recordes aquells que cobren per fer el que tu no has trigat ni 10 minuts.
“100€ per això?”
No té cap sentit.
Ara bé, la perspectiva pot canviar quan tens propietats llogades, dividends d’accions, herències, deduccions per reformes energètiques o algú amb qui fer (o no) la declaració conjunta.
Fer-ho bé o malament pot suposar-te pagar molt més o molt menys.
Aquí, depèn de les xifres que s’estiguin movent, 100€ pot semblar fins i tot barat. Que les sancions fan pupita.
De fet, depèn del percal que tinguis muntat la gestoria et cobrarà més de 100€.
Ara ja sí que té sentit.
Això es pot extrapolar a altres àmbits.
Per exemple, el dels certificats energètics.
Qui estarà disposat a pagar una quantitat decent per un certificat energètic ben fet?
El que li traurà alguna cosa després.
Per descomptat, qui ven o lloga una casa segur que no.
“Fes-m’ho ràpid i barat i que surti tan bé com sigui possible, però no t’escalfis el cap”
Però si parlem d’algú que necessita aquest certificat perquè li donin 3000€ en ajuts… La cosa canvia.
“Fes-m’ho ràpid i barat i que surti tan bé com sigui possible, però no t’escalfis el cap”
“Si no t’ho miro amb carinyo pot ser que no arribis als requisits perquè et donin els 3000€”
Hi ha més angles des dels quals els certificats energètics prenen més sentit.
Quina millor manera de conèixer casa teva i les seves necessitats energètiques que contractant un tècnic que analitzi els detalls constructius de casa teva, ho plasmi en un certificat i et pugui dir quines inversions són les més raonables?
Que posar-se plaques queda molt bé, però aquestes finestres de fa 25 anys semblen ventiladors de l’aire que hi passa.
Faig certificats energètics. T’emportes justificat el que sigui que necessitis i a sobre et cau alguna proposta coherent perquè els estius siguin menys estius i els hiverns menys hiverns.
Em contactes al botó de sota.