M’agrada que les coses flueixin. Dependre d’altres i no poder fer res només porta mals de cap i incertesa.
Sempre que puc tiro milles sol o intento involucrar com menys persones millor. Més persones, més mals de cap.
I és que quan hi ha certes coses que estan fora del teu abast el més probable és que et toqui esperar.
Al tipus de l’assegurança que no t’arregla l’avaria de casa i quan diu haver vingut resulta que no eres a casa. Pista: sí que hi eres.
Que s’acabi la caravana dels nassos que has anat a enxampar un dimecres a les 16 de la tarda per una autopista de 4 carrils.
Al proveïdor que porta aquesta peça que t’està bloquejant l’obra sencera.
Al company que no saps perquè porta rellotge si sempre arriba tard.
Al mecànic que t’ha d’arreglar l’aire condicionat abans que vagis de vacances.
A aquesta ajuda que vas demanar a principis de l’any passat i que encara no coneixes ningú que l’hagi cobrada.
No sé a tu, però a mi em posa dels nervis.
Davant d’aquesta situació procuro buscar alternatives que redueixin aquestes esperes.
A l’assegurança l’espero 2 dies. Si triguen més a donar-me solucions em trec jo sol les castanyes del foc. Em surt més barat pagar un lampista que les hores i trucades barallant-me amb l’assegurança.
A l’amic impuntual li dic quedar 15 minuts abans. Així són 15 minuts menys que hauré d’esperar.
I sobre les ajudes que no arriben… Aquestes d’entrada les dono per pèrdues (si arriben això que m’emporto) i en busco d’altres per les quals no tingui una incertesa semblant.
Si estàs pensant en fer una reforma energètica a casa teva envia’m un missatge. Ho deixem tot organitzat perquè la reforma et surti tan barata com sigui possible.
Si m’escrius quan ja està tot fet segurament hi ha menys llocs d’on rascar, però alguna cosa farem.
En aquest cas, ser previsor té la seva recompensa.