Típic argument per a lletjos i lletges. Gran veritat en construccions de tota mena.
Pots arribar a compartir això a no ser que hagis estudiat arquitectura. En aquest cas em crucificaràs directament.
Ja pots estar davant de l’edifici més bonic de tots que si per dins no funciona es pot convertir en el teu pitjor malson.
Arribar a casa després d’un cap de setmana llarg de viatge i trobar-te el congelador descongelat perquè ha tornat a saltar el diferencial.
Saber de memòria el telèfon d’assistència tècnica dels que et reparen la caldera perquè torna a perdre aigua.
Intentar fer equilibris entre escalfar la casa i no arruïnar-te amb la factura del gas.
Tenir un sistema domòtic que et sectoritza la casa quasi per metres quadrats i que no hagi funcionat ni el dia que van acabar la instal·lació.
Ja no es tracta del que costa reparar-ho, que també. Apretes les dents, maleeixes a qui t’ho va instal·lar i pagues.
Del que realment es tracta és de la incertesa que genera no saber quan diables decidirà tornar-se a espatllar.
I sempre sempre sempre serà en el pitjor moment possible.
Menys és més. Tendim per naturalesa a complicar-nos la vida inventant-nos sistemes complexos per fer virgueries quan realment només necessitem refredar a l’estiu i escalfar a l’hivern.
Funcionen bé les instal·lacions?
Penseu molt en l’enginyer que les va projectar?
Com van aquells panells tèrmics que et van obligar a posar per complir normativa?
Sempre hi ha alguna cosa que dona per sac, que es fa malbé més del que ens agradaria i que mai acabes d’arreglar perquè encara pot estar pitjor.
Això que tens al cap es pot solucionar, però cal deixar de banda el “demà ho faig” i començar a espavilar una mica.
Et poso a la safata el primer pas:
Explica-m’ho. Això que saps que no està bé i que tard o d’hora hauràs d’arreglar-ho.